domingo, 17 de octubre de 2010

ALGUNS EXEMPLARS DE LA COL.LECCIÓ


                 Fluorita i calcita.  La Collada. Astúries. 11 x 10 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 381



             Calcita.  Mina Moscona. Solís. Astúries. 8 x 8 cm.  Col. i foto: P.Gispert.  Nº 380



               Calcopirita i quars. Cavnic. Maramures. Romania. 12 x 8 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 713



                 Quars fumat. Zinggenstock. Grimsel. Suïssa. 23 x 11 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 91 (detall)


Insecte pal ?.
Estibina.  Mina de Wuning. Prov. de Jiangxi. Xina. 17 x 4.5 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 727



Calcita i fluorita.  La Collada. Astúries.  10 x 9 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 416



Fluorita i calcita.  La Collada. Astúries.  14 x 9 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 419













Exemplar adquirit l'any 1981




El minaire ja torna a casa després de la feina ¡¡
Rodocrosita, quars, pirrotina, pirita.  Trepca. Kosovo. 25 x 14 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 725







viernes, 15 de octubre de 2010

EL TREN MINER DEL DESERT

Mauritània va emetre, l'any 1982, un segell que representa la que s'anomena com "rosa del desert" o "rose des sables". No tinc constància d'altres segells d'aquest país dedicats expressament als minerals. Pel que fa a les explotacions mineres, la República Islàmica de Mauritània ha emès 4 segells.

Dos d'ells, publicats l'any 1975, representen les instal.lacions de la Miferma a les mines de Zouerate, i a Port-Étienne. Els altres dos, emesos el 1993, il.lustren les mines de M'Houdat. Les Mines de Fer de la  Mauritanie es crearen el 1952 per explotar les mineralitzacions d'hematites a la regió de Kedia d'Idjil  "la muntanya de ferro", prop de Zouerate. Tot seguit es descobriren dos cossos massius de magnetita just al costat. L'any 1991 començà l'explotació del jaciment d'hematites de gran qualitat de M'Houdat.

Zouerate és un poble miner establert a finals del 1950 per la Miferma (Societat de les mines de ferro de Mauritània). Es troba prop de la mina de ferro de Tazadit, una de les mines més grans de Mauritània. El mineral explotat és molt ric en magnetita, la qual confereix el seu color blau a Kedia d'Idjil. Una petita mina de ferro és la de Rouessat. El mineral extret es du amb camions fins a la planta de trituració de Tazadit. La producció d'aquestes mines s'envia amb tren fins a Nouadhibou, a la costa atlàntica. Aquesta població s'anomenava Port-Étienne, a l'època colonial francesa, i està situada al Nord-oest de Mauritània, sobre el Cap Blanc. El port de Point Central, a pocs quilòmetres de Nouadhibou i de la ciutat minera de Cansado, rep el mineral de ferro de les mines de Zouerate mitjançant un dels trens més grans del món.


Un segell emès per Mauritània l'any 1971 representa l'anomenat "tren de la Miferma", i és el que m'ha fet buscar documentació sobre el mateix. La via fèrria segueix la frontera Mauritana i del Sahara, d'Oest a Est, fins a Choum, a 460 Km. de Nouadhibou. Choum és una població situada a la regió de l'Adrar; després, la via gira i remunta vers al Nord. La línia de via única, té una longitud de 704 Km, i uneix les mines de Zouerate amb el port de Nouadhibou. Els combois, la llargària dels quals pot assolir els 2.5 Km., estan formats per 3 o 4 màquines tractores, més de 200 vagons-tremuja que transporten el mineral de ferro, i varis vagons de servei. A determinats trens s'hi enganxen vagons per a viatgers, i tanmateix vagons adients pel transport de vehicles. Finalment cal esmentar el treball que duen a terme brigades especials per desembarassar de sorra la via, fent la feina amb pales. El trànsit de trens tant pesants obligar a fer regularment  el rectificat dels rails.  Bon voyage ¡¡


Rosa del Desert.  El Goléa.  Argèlia.  16 x 15 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 651

martes, 5 de octubre de 2010

EL COMPLEX MINER MEZICA - CRNA. ESLOVÈNIA

Aquest estiu vaig fer un petit viatge al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia, per tornar a visitar diverses localitats molt conegudes per les seves explotacions mineres.
Aquestes estan situades a (Kärten), la Carintia austríaca, i a (Koroska), la Carintia eslovena. El avui territori eslovè pertanyia a l'Imperi Austro-Hongarès, però va ser desmembrat arrel dels acords firmats al final de la 1ª Guerra Mundial. Al termini de la 2ª Guerra Mundial, va quedar integrat a la Federació de Repúbliques de Iugoslàvia, assolint finalment la plena independència el 1992. 

Per els motius esmentats, aquestes localitats tenen denominació tant eslovena (Mezica, i Crna), com alemanya (Miess, i Schwarzenbach) respectivament. L'activitat minera a la vall del Meza ha tingut lloc durant més de 300 anys, i es té constància dels seus inicis a partir de l'any 1665, beneficiant-se les menes de plom i zinc principalment. Es pot dir que la zona mineralitzada va des dels districtes austríacs de Bleiberg - Kreuth, fins els eslovens de Mezica - Crna. Sobre Bleiberg es pot consultar un article publicat al Mineralogical Record (1986), i també Lapis ha editat un número-extra (38) sobre Carintia.

Així mateix, M&R va publicar el 1991 un article tractant de Mezica. Les mines de Mezica varen tancar el 1985. Actualment es pot visitar un petit però força interessant museu. A la planta superior s'hi poden veure maquetes, mapes i plànols, estris miners, i fotografies dels directors i treballadors de diferents èpoques. Hi han dues sales amb vitrines contenint una bona representació dels minerals que s'han pogut recuperar, especialment wulfenites, i calcites; també algunes anglesites, cerussites, guixos, hemimorfites, etc.



   
A la planta baixa del museu hi ha una petita botiga, i un snack-bar, així com una habitació on els que vulguin fer el trajecte per l'interior de la mina es puguin abillar convenientment. Vaig adquirir un vídeo de curta durada (uns 10 minuts), en el que es veu com en diferents etapes de l'any 2005, personal del museu, acompanyat per miners experimentats, entraren en les galeries d'algunes mines, com la Helena (Helenski Rudnik), la Revir Union, i la Revir Staro Igrcevo, amb l'objecte de extreure la major quantitat possible de wulfenites, calcites, i d'altres minerals. També es veu el procés de llur neteja, tria, fotografia i arxiu, i la seva col.locació als prestatges.

Els cristalls de wulfenita són bipiramidals, tant aïllats com agrupats en paral.lel, i també tabulars. Cal remarcar que, si bé es tracta de molt bons exemplars, no són els magnífics cristalls de wulfenita trobats durant els períodes productius, avui en poder de col.leccionistes particulars, i de museus com els de Viena, Smithsonian, etc.

A l'exterior del museu, just a l'entrada, hi ha una petita estació de tren miner. Es pot fer un recorregut d'uns 3.5 Km, per les galeries situades sota la muntanya Peca.

Crna es troba a uns 6 Km. de distància de Mezica, i a mig camí podrem veure el gran complex miner-metal.lúrgic de Zerjav. A Crna també hi ha un petit museu, amb estris i maquinària minera, però sense exposició de minerals, a dia d'avui. 

Glück auf ¡¡.   Srecno ¡¡